El Nostre Director: Marcel Ortega

Nascut a la Secuita (Tarragona) al 1990, es va titular en Direcció d’Orquestra i en Direcció de Cor a Musikene, el Centre Superior de Música del País Basc, havent cursat a més a més un any al Consevatori G. B. Martini de Bolonia (Itàlia). L’any 2017 va finalitzar els seus estudis de Màster en Direcció a la Haute École de Musique de Ginebra.

Va ocupar el càrrec de director titular de l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona des del 2014 i és director i cofundador de la nostra orquestra, la Jove Orquestra InterComarcal des del 2010.
És també membre de la Borsa de directors de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i ha estat assistent del mestre Arturo Tamayo a l’Orquestra de RadioTelevisión Española. Al 2015 va ser director convidat de la Jove Orquestra de Ponent i és freqüentment sol·licitat per diferent agrupacions joves.

És clarinetista de formació i defensor actiu del món de l’orquestra de vents: al 2015 va dirigir una producció de la Banda Municipal de Barcelona i va ser director convidat amb la mateixa formació al abril del 2019.
Al 2016 va començar a ser director de la Banda Municipal de Lancy (Suissa) i al 2018 va ser director-professor convidat a la Banda del Conservatori de Música de Barcelona.

Cantor des de petit, exmembre de la prestigiosa Escolania de Montserral, ha format part en diferents edicions del Cor Jove Nacional de Catalunya, ha guanyat dues categories dels Premis Reus 2011 de composició per corals infantils i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya ha publicat algunes de les seves obres.

A l’actualitat és el director de la Banda Municipal de Castelló. És el membre més jove però la seva autoritat està fora de qualsevol dubte. L’estrena a la ciutat va ser el 4 de gener del 2019 i des de llavors ha experimentat ja el reconeixement de la societat castellonenca, des dels més petits a través de ‘Escola Canta’ com en la seva participació en les festes de la Magdalena o als ja nombrosos concerts amb la Banda de la ciutat.

“Soc una persona propera. Soc de poble i per això crec que certes actituds o maneres de fer no van amb mi, o potser sí. Crec que tinc bastant clar què és important i què no ho és a l’hora de ser persona. Crec que soc una persona molt humana i valoro molt l’humanisme en la gent. Per exemple, jo no necessito dirigir la Filharmònica de Berlin per ser feliç. Jo necessito dirigir a un grup de gent que tingui ganes de fer música.

No hi ha estètica-cinètica, no hi ha art per l’art, o no m’agrada creure-hi. Jo faig música per compartir-la amb les persones. Em considero generós en aquest sentit, em fa feliç compartir la música i és la meva forma de ser. Soc molt idealista; molt exigent, però amb mi mateix el primer; amb un fort sentit de l’humor i de la ironia, també amb mi el primer ja que un no s’ha de prendre en serio a un mateix.”

Close Menu